Barcelonès Nord_Aeri

Nova xifra històrica de llocs de treball al Barcelonès Nord, que ja compta amb més de 8.000 empreses

Les afiliacions a la Seguretat Social s’enfilen fins a gairebé 95.500 persones, una xifra de llocs de treball que representa la més elevada a l’àrea des de l’any 2008.

El mercat del treball i el teixit empresarial dels municipis del Barcelonès Nord (Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet) continua mostrant un gran dinamisme. En concret, durant el segon trimestre ha assolit la xifra més elevada de llocs de treball des del 2008, amb prop de 95.500 afiliacions a la Seguretat Social, i el teixit empresarial ha crescut novament fins a superar els 8.000 comptes de cotització entre els tres municipis.

Així s’extreu del darrer Informe trimestral del mercat del treball i teixit empresarial elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona i publicat per la Cambra de Comerç de Barcelona al Barcelonès Nord, que analitza el comportament que ha tingut del teixit empresarial, en termes de comptes de cotització, les afiliacions i el resum de l’atur registrat al territori.

Els comptes de cotització augmenten a tots els segments empresarials

El nombre d’empreses (comptes de cotització) al Barcelonès Nord ha augmentat un 2,4% a finals de juny del 2024 respecte a un any enrere, fins a les 8.013 empreses (189 comptes de cotització més). Aquesta evolució és més intensa a la registrada pel conjunt de Catalunya (0,9%). Així mateix, respecte al trimestre anterior es registra un augment de 96 comptes de cotització a l’àrea (1,2%).

Per sectors, el teixit empresarial dels municipis del Barcelonès Nord ha augmentat respecte a l’any anterior a la construcció i els serveis (7,1% i 1,9% respectivament), a l’agricultura es manté i a la indústria el nombre d’empreses es redueix lleugerament (-0,8%, cinc empreses menys).

Segons la grandària, el nombre d’empreses ha crescut un 2,5% a les microempreses (fins als 9 treballadors/es) —que representen el 85,0% del total—, un 1,1% a les empreses petites (de 10 a 49 treballadors/es), un 6,5% a les empreses mitjanes (de 50 a 249 treballadors/es) i un 12,5% a les empreses grans de 250 i més treballadors/es (quatre empreses més).

El creixement de les afiliacions, també per sobre de la mitjana catalana

L’evolució dels llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms) ha experimentat un creixement del 4,1% a finals de juny respecte a un any enrere, fins a les gairebé 95.500, la xifra més elevada des del 2008[1] (inici de la sèrie disponible). Aquest creixement és més elevat al del conjunt de Catalunya (3,4%).

Per règim d’afiliació els assalariats/es han crescut un 4,5% i un 2,9% entre els autònoms/es, una evolució més intensa al que ha succeït al conjunt de Catalunya (+3,7% i +1,5%, respectivament).

Per grans sectors econòmics, el nombre d’autònoms/es només ha disminuït un 0,4% a la indústria, mentre que a la construcció ha augmentat un 3,4% i als serveis un 3,0%. El nombre d’assalariats/es ha augmentat a tots els sectors: un 5,2% a la construcció, un 4,9% als serveis i un 0,4% a la indústria.

Pel que fa a la grandària de l’empresa, el nombre d’assalariats/es ha crescut a tots els trams: un 1,8% entre les microempreses, un 0,5% a les empreses petites, un 3,1% a les mitjanes i un 12,0% entre les empreses grans.

L’afiliació d’estrangers creix gairebé un 9% a l’àrea

Si s’atén a la residència padronal de l’afiliat/ada, en lloc de la seu de l’empresa, el nombre d’afiliats/es ha augmentat un 3,5% a l’àrea respecte a un any enrere, fins a les 162.530 persones a finals de juny del 2024, la xifra més elevada del 2012 (inici de la sèrie disponible).

El creixement ha estat lleugerament més notable entre les dones (3,7%) que entre els homes (3,3%). Els afiliats/es registren un augment a tots els grans grups d’edat, a excepció de les persones d’entre 30 i 44 anys, que pràcticament es mantenen (+0,1%) per efectes demogràfics. Per nacionalitat, cal destacar el creixement relatiu del 8,9% entre els afiliats/es de nacionalitat estrangera —que representen el 19,6% del total—, enfront del 2,3% dels de nacionalitat espanyola.

Si es comparen les afiliacions per seu social i per residència padronal, el nombre és molt superior en el segon cas (un +70%). El motiu de la diferència és que molts treballadors/es residents al Barcelonès Nord (uns 67.040 segons l’informe) es traslladen a una comarca diferent per treballar.

Mínim històric d’aturats/es des de juny del 2008

Paral·lelament a l’evolució de les dades de teixit empresarial i ocupació, el juny del 2024 va tancar amb 20.376 persones aturades inscrites a les oficines de Treball de Catalunya de l’àrea, el valor més baix des de juny del 2008. Aquesta xifra suposa una disminució del nombre d’aturats/es del 2,8% respecte a l’any anterior, descens més intens al registrat al conjunt de Catalunya (-1,4%).

L’atur ha minvat un 5,7% entre els homes i un 0,6% entre les dones. Per trams d’edat, el nombre d’aturats/es disminueix a tots: entre el 2,5% a les persones de 55 o més anys i el 4,5% dels més joves (menys de 30 anys). Per sectors, l’atur només augmenta al primari (+4,9%, 4 persones més) i entre les persones sense ocupació anterior (+0,8%, 16 persones més).

Per últim, l’atur ha crescut a quatre dels deu grups analitzats, destaca en termes absoluts l’augment de 35 persones entre els directors i gerents (+25,5%). Per contra, entre els artesans i treballadors/es d’indústries i construcció és on es registra la disminució més elevada del nombre d’aturats/es en termes absoluts, 221 persones menys (-9,6%).

La taxa d’atur registral se situa al juny en el 10,9% a Badalona, l’11,0% a Santa Coloma de Gramenet i el 13,3% a Sant Adrià del Besós, les xifres més baixes per aquest mes des del 2008 per als tres municipis.


[1] Cal tenir present que des de març de 2020 les dades són provisionals i que l’Idescat realitza la publicació i l’explotació estadística dels fitxers d’afiliacions i comptes de cotització de la Seguretat Social que rep de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Abans d’aquesta data la publicació de les dades detallades estava a càrrec de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu la comparativa de la sèrie històrica podria ser no totalment comparable en algunes variables i àmbits geogràfics.